Avui us definirem i explicarem alguns elements de construcció: els aglomerants (definició i tipus), conglomerants (definició i tipus), fonaments (definició i tipus), estructura d'un edifici, funció i parts, cobertes (definició i tipus), tancaments (definició i tipus).
Aglomerants: són materials en forma de pols que quan es barregen amb aigua adquireixen plasticitat i, després d'un temps de presa (enduriment gràcies a canvis físics i químics), es tornen consistents.
N'hi ha de diferents tipus, però els més usuals són: el ciment, el guix i la calç.
Un exemple d'aglomerant en la construcció (concretament, és el ciment).
El ciment és de color gris i, un cop endurit, és molt resistent a la compressió. El més utilitzat és el pòrtland (fabricat artificialment a partit d'una barreja de pedra calcària i argiles, entre altres elements). S'utilitza per formar materials conglomerants, com el morter i el formigó.
El guix és de color blanc i s'utilitza per a revestiments de parets i sostres interiors (enguixat), i serveix de base per a la decoració final amb pintura, estuc, paper pintat... Exemples: l'escaiola (guix molt fi de gran qualitat que s'utilitza per fer motllures decoratives d'interiors.
La calç utilitzada en construcció s'obté industrialment a partir de la pedra calcària. S'empra com a aglomerant, encara que no és tan resistent com el ciment. També s'empra per revestir l'exterior de les façanes a les zones càlides, ja que el color blanc que agafa quan s'endureix reflecteix la llum del sol i evita l'escalfament de l'habitatge.
Una fàbrica de ciment pòrtland al Berguedà.
Es veu un tros de calç.
Conglomerants: s'aconsegueixen barrejant un aglomerant amb sorra i/o grava. Després d'afegir-hi aigua i pastar-los, adquireixen plasticitat, amb la qual cosa poden agafar formes diverses i, transcorregut el temps de presa de l'aglomerant, s'endureixen i es tornen molt resistents a la compressió.
Com a aglomerant, s'utilitza el ciment pòrtland. Barrejant-lo amb sorra s'obté el morter (s'empra com a element d'unió de materials ceràmics, com les totxanes, com a revestiment de façanes i com a base de paviments...) i si hi afegim grava, el formigó (és més resistent que el morter i serveix per fer elements que hauran de suportar forces, com a fonaments, pilars, bigues.... És molt resistent a la compressió però no a la tracció. Per augmentar la resistència a la tracció, s'hi introdueixen unes barres d'acer corrugat abans que s'endureixi. El material obtingut es coneix com a formigó armat).
Observem un bloc de formigó, que s'utilitza en la construcció.
Contemplem el morter, que uneix aquests maons.
Fonaments: element constructiu encarregat de transmetre al terra totes les forces de l’edificació perquè siguin contrarestades; es fan soterrats i sobre ells recolza l’estructura de l’edifici. Les forces són: pes dels materials de construcció, dels mobles i persones, de la neu a les teulades... Si aquestes forces no es contrarestessin, l’edifici podria no ser ni sòlid, ni estable, ni segur.
Hi ha diferents fonaments: uns dels més utilitzats són els que es fan amb excavacions de rases en el terreny, que s’omplen de formigó (a vegades, armat). Altres sistemes són: el de sabates aïllades (en què descansen els pilars) o el de sabates seguides (per a les parets mestres). Les lloses o pilons, s’empren quan el sòl és poc resistent.
Veiem com es porta a terme una excavació de rases.
Fitem un sistema de sabates aïllades.
Estructura: està destinada a suportar tots els esforços de l’edifici i transmetre’ls als fonaments per tal que siguin compensats. La seva funció és la mateixa que la de l’esquelet humà de les persones: els dóna resistència i rigidesa.
Ara enumerarem algunes parts de l’estructura:
Els elements de disposició vertical com els pilars, les columnes o les parets mestres o de càrrega. Els elements de disposició horitzontal com les jàsseres, les bigues i els forjats (que formen els sostres).
Observem què són algunes parts de l'estructura.
Veiem unes bigues, unes jàsseres i un pilar.
Cobertes: separen horitzontalment l’edifici de l’exterior. La seva funció és protegir els habitatges de la pluja i la neu i evitar que hi penetri la humitat.
Poden ser de diferents tipus: inclinades, com les teulades, o horitzontals, com els terrats i les terrasses.
La teulada, com que és inclinada, impedeix l’acumulació d’aigua de pluja o de neu, mentre que el terrat o les terrasses es poden fer servir per a determinades activitats (estendre la roba, prendre el sol...). Són practicables.
Les terrasses i terrats es fan amb capes aïllants (de la calor i humitat) damunt d’un forjat, i tot plegat revestit amb rajoles de ceràmica. Per conduir l’aigua cap als desguassos, han de tenir una petita inclinació.
Les teulades necessiten una estructura de suport formada per petites bigues o envans, damunt dels quals hi ha capes de peces de ceràmica d’encadellat, d’aïllant tèrmic, de morter i finalment, teulades.
Observem les teules que tapen el sostre i les diferents capes d'aïllants.
Tancaments: són formats per les parets, que serveixen per aïllar i separar les diferents estances entre elles o de l’exterior.
Hi ha diferents tipus de parets:
Les façanes: la seva funció és aïllar l’edifici de l’exterior, les mitgeres: separen habitatges contigus i envans: separen espais interiors. Si a més d’aïllar i separar, també són per suportar el pes i les forces de l’edifici, s’anomenen parets metres.
A la paret mestra: s’utilitza el maó, el maó calat. A les parets mitgeres i envans: totxanes, mitges totxanes o encadellats.
Aquí podem veure, al fons, una paret mestra. I, més a la dreta, una mitgera a mig construir.
